Extrudim els teus perfils.

El procés és el mateix —forçar material a través d’una matriu amb forma per treure una secció constant—, però el material decideix la feina. Els perfils d’alumini aguanten càrrega estructural i mantenen la forma; els de plàstic són més lleugers i barats per a embellidors i canals; els d’elastòmer (EPDM, silicona, nitril) es flexionen i segellen, per a juntes i burlets. Un enginyer adapta el material al que el perfil ha de fer realment.

6005A-T6 per a seccions estructurals grans, 6060-T6 per a perfils comercials, 6061-T6 per a enginyeria general, 6063 en T5 (arquitectònic, vist) o T6 (estructural), que és l’aliatge clàssic de finestra i marc, i 6082-T6 quan el perfil ha d’aguantar càrregues importants.

Només si la teva secció no és una forma estàndard de catàleg. Un perfil estàndard surt sense cost d’utillatge; una forma totalment a mida necessita la seva pròpia matriu d’extrusió, que és una inversió única, amb la mateixa lògica que un motlle o una matriu d’estampació.

Sí: els perfils es tallen a mida, a biaix o es foraden segons calgui, i s’anoditzen o es pinten (en alumini) en el mateix pressupost que l’extrusió, no com un pas a part.

EPDM per a intempèrie i resistència als UV i l’ozó, neoprè per absorbir cops, nitril per a olis i combustibles, silicona alimentària per a contacte amb aliments o ús mèdic, i Viton per a productes químics agressius i calor alta: es tria pel que la junta o el burlet ha d’aguantar.

No hi ha mínim fix en un perfil estàndard: el que limita una tirada molt curta és el preu. Una matriu a mida sí que té els seus propis comptes de volum, com qualsevol altra inversió en utillatge.

Llavors el teu enginyer t’ho diu en pressupostar. Si la peça necessita detalls que canvien al llarg —una caixera mecanitzada, un forat roscat, una corba—, te la tornarà a pressupostar com a CNC o xapa.